VILA-REAL C.F. 3 - 2 GETAFE



Remuntada èpica davant del Getafe! (3-2)

El Villarreal s'imposa al conjunt blau després de remuntar un marcador en contra fins en dos ocasions i jugar amb deu quasi tota la segona part

El Villarreal va aconseguir una espectacular victòria davant del Getafe (3-2) en un partit èpic on el Submarí va remuntar per dos vegades als madrilenys i va saber sobreposar-se a l'expulsió de Cani en la segona part per a acabar rematant el xoc amb un gol a cinc minuts de final davant d'una grada d'El Madrigal entregada i que va saber portar en braços al conjunt d'Ernesto Valverde. Amb el triomf, els grocs marquen un punt d'inflexió abans de la seua visita a l'Atlètic de Madrid de la setmana que ve.

El partit es va posar costa dalt des del primer moment. Així, en el primer atac dels madrilenys, Pedro Lleó va aprofitar un rebuig massa curt de la defensa groga en l'àrea per a empalmar un gran tir que Diego López no va poder atallar. Era el minut 2 i els grocs veien com l'enfrontament es complicava des de l'inici.

No obstant això, el Villarreal prompte va oblidar el desavantatge. A base de tocs, els grocs es posaven una vegada i una altra en l'àrea del Getafe, que es mantenia a l'espera per a eixir a la contra aprofitant la velocitat de Gavilán i Soldado. De res va servir. En el 17, Nilmar va regatejar a quatre jugadors en la dreta per a servir a Cani, que va canviar de banda i va servir a Senna, qui enganxà un gran passe a Capdevila i el català, lliure de marca, va afusellar a Ustari amb la seua cama dreta. A punt va estar de nou el Submarí de posar-se de nou per davant en diverses ocasions, però el marcador va romandre immòbil a pesar dels esforços dels grocs.

En la segona part, les males notícies també van arribar prompte per als d'Ernesto Valverde. Set minuts després de la represa, el col·legiat va decretar una dubtosa pena màxima sobre Casquero per un possible derrocament de Cani que va acabar amb el saragossà camí dels vestuaris i amb el Getafe de nou per davant.

Encara que un tant enrampat pel desavantatge, els grocs prompte es van rearmar i van començar a portar perill a l'àrea d'Ustari. Tant que van generar diverses ocasions amb polèmica inclosa, ja que els jugadors grocs van reclamar penal en sengles jugades sobre Nilmar i Ángel.

Però el tren de la remuntada aguaitava i el Villarreal no estava disposat a deixar-lo escapar. L'eixida de Santi Cazorla –qui va rebre una calorosa ovació de la grada- va marcar el punt d'inflexió del xoc. No portava l'asturià ni dos minuts en el camp quan, després de rebre un passe de Bruno, empalmava un espectacular tir des del bord de l'àrea que suposava l'empat.

Enrabiat, el Villarreal continuava buscant el gol del triomf, però este no arribaria fins que faltaven poc menys de cinc minuts per al final. Va ser Llorente el que va iniciar la jugada amb un gran passe a banda que Godin va arreplegar i l'uruguaià va servir en safata el baló a Capdevila, que posava el 3-2 en el marcador davant d'un Madrigal entregat. Els tres punts es quedaven a casa.